Entrevista a Joan Anguera

19 03 2010

Joan Anguera: “La gent es pensa que el teatre no és una feina”

A continuació, us deixem amb la entrevista que vam realitzar a l’actor Joan Anguera. L’entrevista està dividida en un total de 3 vídeos per causes tècniques. Els vídeos de continuació estan ordenats.

Preguntes i respostes (resumides) de l’entrevista a Joan Anguera

1. Com va començar el teu interès pel teatre?

La primera vegada que vaig sortir en un escenari tenia tres anys, i en tinc un record molt particular. Feiem un espectacle de Nadal, on feia de pescador.

Sempre he tingut interés pel teatre ja que tothom em deia que ho feia molt bé. Als divuit anys vaig anar a Barcelona en una escola privada. Vaig tenir la sort d’estudiar amb professors molt bons. Allà, els seus professors van ajudar-me a ordenar els meus coneixements i a ensenyar-me pel món del teatre.

2. Què hi deia la teva família? I va influir?

No ho van acceptar gaire bé. En aquells temps, fer d’actor no era considerat com una feina digne.

3. Al llarg de la teva trajectòria professional, has fet de professor a l’Escola de Mestres i a l’Institut del Teatre, has dirigit obres amb el grup de “La Gàbia” i també has actuat com a intèrpret en moltes d’altres. Amb quina faceta et quedaries de cada situació?

Amb totes, m’agrada treballar de tot. De professor fa més de 30 anys que no fo faig i de director, quan acabo una obra men surt una altre, o sigui que no tinc temps. Ara em vui dedicar més en el paper d’actor. Treballar amb gent jove em satisfà força, ja que molts actors que treballen amb mi, han sigut alumnes meus. També he fet de gestor teatral, que és la feina que menys m’agrada.

4. Quines són les teves tècniques per posar-te a la pell dels personatges?

Hi ha actors que utilitzen la tècnica de posar-se en el propi paper, posant-se a menjar per pesar igual que el personatge o altres tècniques “absurdes”… En el teatre, el millor és imaginar-te com és el caràcter del personatge. Acostumu a mirar pel•lícules o llegir novel•les per trobar idees que em puguin guiar. També parlo amb el director, per acabar de definir el personatge.

5. Com és el procés des que comença la selecció d’actors i actrius fins l’estrena?

Normalment una obra de teatre s’assaja durant 2 mesos, unes sis o set hores diàries.

El director va explicant cada escena i moment, i va provant diferents coses fins que li agrada. En els càstings, jo reconec que tinc un adventatge, ja que no en faig gairebé cap degut a que ja em seleccionen pel que volen. Durant l’assaig hi ha les proves de vestuari. Moltes vegades es fan representacions no oficials (amb públic de familiars, amics…). D’aquesta manera pots descobrir coses que no t’esperes referides a les reaccions del públic. El públic t’ensenya a veure l’obra de diferent manera.

6. Hi ha alguna escena en què et sentis incòmode?

Una vegada a la televisió, erem en una habitació molt petita i tenia que seduïr la dona d’un empleat meu. A l’habitació feia molta calor i la situació amb la dona era molt incòmode. Vam haver de xerrar durant una estona per coneixen’s millor i en conseqüencia, poder actuar amb més tranquilitat. Aquesta és l’única escena que recordo en la qual m’he sentit més o menys incòmode.

7. Quins mètodes utilitzes per aprendre el guió?

Acostumu a enregistrar el guió en forma d’àudio i deprés me’l poso al cotxe i el vaig memoritzant, ja que utilitzo molt el cotxe per anar i tornar de Barcelona.

8. Un cop acabada l’obra, què en fas del personatge, te n’oblides, o agafes alguna qualitat per introduir-la a tu mateix?

No en vui saber res dels personatges, tot i que l’any passat en vaig fer un que em va captivar la seva capacitat per tenir calma i reflexionar. Era força interessant. Però en general, sempre soc jo mateix.

9. És més fàcil interpretar un personatge amb el qual et sents identificat?

La veritat és que és més divertit protagonitzar personatges en els quals no et sents gens identificat. M’ho passo molt millor fent papers atrevits i diferents de la vida de la gent normal.

10. En general hi ha un bon clima de treball amb la companyia?

Normalment hi ha poca gent, i poques vegades trobes professionals que no coneixes. Quan vaig començar, ara fa quaranta anys, encara hi havia gent que es considerava molt important. Però avui en dia, la gent és molt oberta i respectuosa amb els companys.

11. Trobes bé que una persona més jove que tu i amb menys experiència que tu et dirigeixi?

Si, és un tema que no té res a veure amb l’edat, es tracta del talent de cadascú. Quan fas una cosa que és la que més t’agrada del món, i a sobre et paguen, és genial. Vuis la vida i t’ho passes molt bé.

12. Com et sents quan les critiques no són favorables? I quan no són respectuoses?

En la majoria dels casos, quan acabes de fer l’obra, intueixes si ha sortit bé o malament.  Si les critiques són dolentes, sempre sap greu. I quan no són respectuoses, “et toca la pera”. Te les has d’agafar com venen. Tot depèn una mica del públic, l’important és veure que el públic disfruta i gaudeix de l’obra ficant-se en ella.

13. Com combines la feina amb la teva vida personal?

El fet de treballar a Barcelona, em fa estar moltes hores fora de casa. Quan acabes l’obra et trobes eufòric i excitat i és dificil descansar i dormir. Almenys, tinc els matins per estar amb la família.

14. T’agrada el carnaval i el celebres amb la teva família?

He passat sempre molt d’aquesta festa. Prefereixo passarm-ho o bé quan ho decideixo, no quan és un dia obligatori de l’any.

15. T’agradaria que la teva filla seguís els teus passos?

La meva filla farà el que ella prefereixi. Jo no em ficaré en el seu camí.

16. Explica alguna anècdota:

Ara fa tres dies, estava fent una obra. Jo havia d’explicar a un personatge que em deixés tres escuts, que li havien donat com a penyora unes arracades. Però en aquell moment vaig veure que m’havia deixat les arrecades al camerino. Com vaig poder, vaig afegir una frase, hi vaig sortir corrents de l’escenari amb el públic ben ple cap al camerino. El meu supervisor, quan ho va sentir va baixar cap als camerinos i va agafar-li les arracades. Per sort, el públic no es va adonar de res, encara van trobar-ho adequat per la situació.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: