EDWARD HOPPER

8 04 2011

L’alumna de 4t d’ESO  Anna Tanya Rovira ha elaborat per l’optativa d’Eduació Visual i Plàstica  aquest escrit. L’ha fet basant-se en un quadre d’Edward Hopper que la seva professora Neus Larred els hi va encarregar. Esperem doncs, que us agradi tant com a ella.

SUMMER EVENING (1947): EDWARD HOPPER:

Estimat diari,

Ahir a la nit no et vaig poder escriure perquè estava a la festa d’aniversari de la Luisa. Quan em va convidar a la festa vaig pensar que seria un rollo, ja que no conec a gaire gent d’aquest poble, de fet només conec a la Luisa i perquè el meu pare ens va presentar,…

Tant és, parlem d’ahir a la nit, estava asseguda en un banc quan de sobte un noi molt ben plantat, de cabell moreno i ulls verds es va presentar al meu davant amb dues begudes a la mà. Em va dir que es deia Tom, i que vivia a la segona casa del carrer principal després de passar l’església. Vam estar xerrant durant tota l’estona, de fet vam xerrar, vam ballar, vam riure…  Mai abans m’havia sentit així amb un noi, estava molt relaxada i contenta… Quan va se la una de la matinada li vaig haver de dir que jo havia d’estar a casa a dos quarts de dues i que sobretot no podia arribar tard perquè si ho feia el meu pare em castigaria… Després ell em va dir a cau d’orella que no em preocupés que la nit era molt jove!I tot seguit em va explicar que feia poc s’havia tret el carnet de moto i que quan fos l’hora em portaria a casa. Llavors vam pujar a la seva moto i ell es va treure la jaqueta i em va dir que me la posés que anant amb moto passava molt vent i no volia que a mig estiu em constipés. Ell anava a davant i jo agafada ben fort al seu darrera, amb les mans podia nota el palpís del seu cor i jo ja començava a sentir aquelles pessigolles que tothom sent quan se sent atret per algú. Jo pregava que ell també les sentis! Al cap de poc vam arribar a casa, encara faltaven deu minuts per dos quart i ens vam quedar al porxo a parlar una estona més. El cel era estrellat i ben clar. Tot plegat ell es va posar davant meu i em va apartar uns cabells que em tapaven l’ull esquerre després es va acostar i acostar encara més a la meva boca fins que els seus llavis ja tocaven els meus, va ser impressionant, hi va haver una explosió d’emocions increïble, però de sobte, una veu ronca va dir – Es pot saber que estàs fent??- era el meu pare, les galtes se van posar vermelles i em volia morir, en Tom em va xiuxiuejar a cau d’orella unes paraules que no vaig poder entendre perquè estava massa concentrada amb la mirada penetrant del meu pare. Quan en Tom va marxar el meu pare em va cridar i em va dir que era hora d’anar a dormir i que ja en parlaríem demà, o sigui avui.

Per això ara estic escrivint a l’habitació enlloc descriure al menjador o al porxo, per por de creuar-me amb el meu pare i haver de suportar una escridassada seva…

Espero poder-te escriure més sobre en Tom…

Helen♥



Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: