Edició nº1. Ens estrenem!

22 01 2010

Hola, som els alumnes de 3r i 4t  de la Ses de Calldetenes. Us presentem a continuació la primera revista oficial del centre, que de moment serà digital.

Hem iniciat aquest projecte amb la finalitat que hi hagi coses per tots els gustos i que hi hagi varietat. Formada per Maria Isern, Aina De Luis, Úrsula Amorós, Jordi Capdevila, Eli Guàrdia, Cèlia Tort, Anna Parcerisas, Anna Tanyà, Gisela Riera i Pau Vall. I Francesc Giménez que ens ajuda.

A la revista hi trobareu permanentment les seccions de:

  • Presentació
  • Enquestes realitzades als alumnes de la SES
  • Recomanacions
  • Entrevistes
  • Concursos
  • Entreteniment

Esperem que gaudiu de la nostra revista!

 

Anuncis




Especial Nadal a la SES de Calldetenes

22 01 2010

VALORACIÓ DE L’ÚLTIM DIA D’INSTITUT: EL FESTIVAL I EL TORNEIG DE NADAL

Finalment, gràcies a la col·laboració de tots i totes vam aconseguir gaudir d’un dia diferent en el que es van muntar algunes activitats per celebrar l’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal.

Primer de tot, els alumnes es van repartir per les seves respectives classes per realitzar l’amic invisible i per esmorzar col·lectivament.

Més tard, ens vam dirigir cap al poliesportiu de Calldetenes, perquè era l’hora del torneig. Les persones que no hi participaven, podien fer de públic, o bé quedar-se a l’institut. Tot hi així, la participació va ser alta, finalment, es van formar 16 equips: Micro’s, Happy Feet, FT9, Pumes,Do it Team, Callde Star, Lucky Toach, Black and White, Duracel, Ezio, Forat del Cul, Colla M, Heineken, West Callde, Kinder Buenas i Deceived.

Els partits es van disputar en els tres camps de gespa artificial del poliesportiu.

Vam gaudir de finals molt interessants:

La final femenina, protagonitzada per Les Kinder Buenas i Les Lucky Toach, en la qual van guanyar Les Kinder Buenas. I la final masculina, protagonitzada per Els Micro’s i Els Deceived, en la qual van guanyar Els Deceived.

Des d’aquí, es felicita als organitzadors del torneig; alumnes de quart: la Sara Myszynska, en Sergi Velasco, l’Eduard Saborit i l’Enric Casanovas.

Després del torneig, ens vam dirigir al Teatre- Auditori de Calldetenes, on vam celebrar el festival final i que incloïa diversos actes:

A l’apartat del “Tu si que vales”, vam gaudir de números de ball, musicals, de gimnàstica artística i de comèdia. La guanyadora final, va ser la Judit Garcia, que ens va fer un ball de gimnàstica artística. Des d’aquí li donem la enhorabona!

Finalment, actuacions musicals de la coral dels nois i noies de 1r i altres balls, van concluir el festival.

De nou a la SES, es va fer el repartiment de notes d’aquest 1r trimestre i ens vam despedir.

Esperem que hagueu gaudit d’unes bones vacances i que comenceu l’any nou de la millor manera!

VÍDEO DE LES IMATGES DEL TORNEIG DE FUTBOL NADAL 2009

VIDEO DE LES IMATGES DE LES ACTUACIONS AL TEATRE DE CALLDETENES NADAL 2009





La SES recomana: Avatar

22 01 2010

La Pel·lícula més vista

Avatar ha estat un èxit sense precedents, que ha portat a les pantalles del cinema, una gran obra mestre digne de ser projectada a una pantalla de gran tamany. La seva gran durada en la seva realització ens mostra els grans avenços en la tecnologia del cinema.

Trailer Avatar





L’entrevista: Oncle Buscall

22 01 2010

L’Oncle Buscall: “Els tions són la meva família”

Vídeo amb imatges, explicacions i entrevistes:

L’Oncle Buscall estava passejant pel bosc. El Colgafocs i el tionet que sempre l’acompanyaven, tenien ganes de córrer i de fer bots. Així que, per no despertar els tions, troncs i tiones que dormien al Cau, van decidir anar a fer un tomb. Però quan la Bastona va veure que es preparaven per sortir, ella també s’hi va voler afegir. Així que llavors ja eren tres. Tres? No, tres no, quatre, que també hi havia l’heura… Un dia quan l’Oncle Buscall es va despertar de fer una migdiada sota un pi, va trobar-se amb l’heura enroscada al cos, i ella li va explicar que feia massa temps que estava arrapada a aquell arbre, i que volia marxar amb ell per passar-s’ho bé hi viure moltes aventures. Des d’aleshores que tots són inseparables.

Entrevista en exclusiva a l’Oncle Buscall:

1. D’on prové el nom d’Oncle buscall?

Com que sempre rondo pels boscos buscant arbres que es despertin i vetllant pel seu bé, se’m va atribuir aquest nom “d’Oncle Buscall”.

2. Quan temps fa que t’hi dediques?

Aproximadament fa uns 300 anys.

3. Quina alimentació aconsellaries per donar a un tió?

Una dieta equilibrada, el que mengen ells m’ho menjo jo. Es basa en fruites, hortalisses i cereals i de tant en tant algun dolç.

4. Els tions són la teva família?

Són com gairebé la meva família, ja que sempre estan amb mi. De fet els tions, són els arbres que es desperten. Per això els vaig a buscar, els alimento i els ensenyo a cagar regals, per als nens de tot el món.

5. Que feu durant la resta de l’any?

Després de repartir tots als tions, passejo pels boscos, en recerca de nous tions. Els alimento i m’encarrego del medi ambient, juntament amb l’heura, la Branca Grossa i la Bastona.

6. Per què és tradició donar cops de bastó als tions?

Perquè són una mica sorts i no senten res, i així els donem cops per acabar de despertar-los del llarg hibern i caguin més regals.

7. La cria de tions és una herència familiar?

Es pot dir que sí, ja que els meus pares ja s’encarregaven de cuidar als tions, i des de sempre ha set així.

8. On viviu?

A les Guillaries, però el lloc exacte no es pot confessar.

9. Quants tions has arribat a mantenir?

Tants tions com cada nen bo que existeix.

10. Els tions tenen una màxima edat?

173 anys, però no se sap del cert quan poden durar.

11. De que us alimenteu?

El mateix que mengen els tions.

12. Per què tenen tanta vergonya els tions?

Perquè els arbres no estan acostumats a parlar amb els homes i amb els nens encara menys.

13. Explica alguna anècdota que hagis viscut

La Brancagrossa, el bastó de l’Oncle Buscall, un dia es va despertar d’un arbre, però com que era tant petita l’Oncle li va dir que no era un tió i la Branca li va dir: – No, no sóc un tió, però sóc una Brangrossa, i així se li va quedar el nom.





El “profe” convidat

20 01 2010

Hola, benvinguts al racó dels professors. El convidat d’aquesta setmana és en Víctor Pérez Almiñana, professor de Física i Química de la SES Calldetenes.

El que ens proposa és participar en un concurs de química anomenat Quins Elements!

Aquest concurs té dues finalitats:

Per una banda, cal esbrinar quins elements químics són comuns amb les parelles d’elements que trobarem tot seguit.

Per altre banda, cal aportar una imatge que permeti corroborar la resposta que hem donat.

Les preguntes són les següents:

Quin element químic és essencial i comú entre…

1…. les Dolomites i les plantes verdes?

2…. la torre Eiffel i la sang humana?

3…. el Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?

4…. la catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?

5…. la sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?

6…. la potabilització de l’aigua i la sal comuna?

7…. el Taj Mahal i les cloïsses?

8…. el fuselatge dels avions i els desodorants?

9…. les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?

10…. els explosius i els fertilitzants?

11…. les fibres de Gore-Tex i les paelles antiadherents?

12…. les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?

La finalitat del concurs és crec un calendari en el qual hi consti les imatges que s’han adjuntat amb cada resposta de cada pregunta. Les resposta ha de ser un text breu de com a màxim 300 lletres que pugui fer de peu d’imatge.

Es concedirà un premi per cada una de les imatges de cada pregunta, sempre que s’hagi endevinat. Els premis seran de 600 € per imatge.

Si esteu interessats en participar, visiteu la pàgina web oficial del concurs: http://scq.iec.cat





Entreteniments

15 01 2010

En aquest edició us presentem el SUDOKU, un trencaclosques numèric que podria haver-se originat a Nova York. El seu origen es remunta a la fi de la dècada dels 80, més concretament en 1979, quan l’empresa Dell Magazines va publicar aquest puzle, ideat per Howard Games, sota el nom de Number Place (el lloc dels nombres). Posteriorment, l’editorial Nikoli ho va exportar a Japó, publicant-lo en el periòdic Monthly Nikolist a l’abril de 1984 sota el títol “Sūji wa dokushin ni kagiru”, que es pot traduir com “els nombres deuen estar sols”. Posteriorment, el nom es va abreujar a Sūdoku (sū = numero, doku = sol). (informació extreta de la wikipedia)
Si cliqueu sobre la següent imatge podreu realitzar Sudokus on-line i podreu triar-ne la dificultat. També explica com jugar-hi.








%d bloggers like this: