Edició nº2. La SES Magazine ens agrada molt!

19 03 2010

Tot llarg viatge comença amb un primer pas” i nosaltres ara ja farem el segon. Ja estem per sobre de les 1000 visites i l’equip de persones que portem a terme aquesta revista digital estem molt il·lusionats i contents de fer-la.  La SES Magazine ens agrada molt!,  i volem agrair el suport que estem rebent per part de companys (alumnes i professors), pares, escoles i a totes les persones que han dedicat una estoneta a que tot això es pugui realitzar.

Per recompensar tot aquest suport us oferim aquesta nova edició que estem segurs que us farà riure (no us perdeu l’enquesta), on trobareu reportatges sobre el Carnestoltes (podreu veure els vostres germans, fills, veins, …, i algun “profe” disfressat), us explicarem la sortida dels alumnes de 4t als laboratoris de la UVIC, podreu veure, sentir i llegir una entrevista molt interessant amb l’actor Joan Anguera, també us convidarem a veure l’exposició que han organitzat la Neus Larred i els alumnes de segon, us recomanarem bons jocs de vídeo-consoles,  us parlarem de l’Spotify i finalment ens endinsarem en el món dels mots encreuats.

No ens volem fer pesats però us ho volem tornar a dir:  Mil gràcies (de tot cor).

Anuncis




Entrevista a Joan Anguera

19 03 2010

Joan Anguera: “La gent es pensa que el teatre no és una feina”

A continuació, us deixem amb la entrevista que vam realitzar a l’actor Joan Anguera. L’entrevista està dividida en un total de 3 vídeos per causes tècniques. Els vídeos de continuació estan ordenats.

Preguntes i respostes (resumides) de l’entrevista a Joan Anguera

1. Com va començar el teu interès pel teatre?

La primera vegada que vaig sortir en un escenari tenia tres anys, i en tinc un record molt particular. Feiem un espectacle de Nadal, on feia de pescador.

Sempre he tingut interés pel teatre ja que tothom em deia que ho feia molt bé. Als divuit anys vaig anar a Barcelona en una escola privada. Vaig tenir la sort d’estudiar amb professors molt bons. Allà, els seus professors van ajudar-me a ordenar els meus coneixements i a ensenyar-me pel món del teatre.

2. Què hi deia la teva família? I va influir?

No ho van acceptar gaire bé. En aquells temps, fer d’actor no era considerat com una feina digne.

3. Al llarg de la teva trajectòria professional, has fet de professor a l’Escola de Mestres i a l’Institut del Teatre, has dirigit obres amb el grup de “La Gàbia” i també has actuat com a intèrpret en moltes d’altres. Amb quina faceta et quedaries de cada situació?

Amb totes, m’agrada treballar de tot. De professor fa més de 30 anys que no fo faig i de director, quan acabo una obra men surt una altre, o sigui que no tinc temps. Ara em vui dedicar més en el paper d’actor. Treballar amb gent jove em satisfà força, ja que molts actors que treballen amb mi, han sigut alumnes meus. També he fet de gestor teatral, que és la feina que menys m’agrada.

4. Quines són les teves tècniques per posar-te a la pell dels personatges?

Hi ha actors que utilitzen la tècnica de posar-se en el propi paper, posant-se a menjar per pesar igual que el personatge o altres tècniques “absurdes”… En el teatre, el millor és imaginar-te com és el caràcter del personatge. Acostumu a mirar pel•lícules o llegir novel•les per trobar idees que em puguin guiar. També parlo amb el director, per acabar de definir el personatge.

5. Com és el procés des que comença la selecció d’actors i actrius fins l’estrena?

Normalment una obra de teatre s’assaja durant 2 mesos, unes sis o set hores diàries.

El director va explicant cada escena i moment, i va provant diferents coses fins que li agrada. En els càstings, jo reconec que tinc un adventatge, ja que no en faig gairebé cap degut a que ja em seleccionen pel que volen. Durant l’assaig hi ha les proves de vestuari. Moltes vegades es fan representacions no oficials (amb públic de familiars, amics…). D’aquesta manera pots descobrir coses que no t’esperes referides a les reaccions del públic. El públic t’ensenya a veure l’obra de diferent manera.

6. Hi ha alguna escena en què et sentis incòmode?

Una vegada a la televisió, erem en una habitació molt petita i tenia que seduïr la dona d’un empleat meu. A l’habitació feia molta calor i la situació amb la dona era molt incòmode. Vam haver de xerrar durant una estona per coneixen’s millor i en conseqüencia, poder actuar amb més tranquilitat. Aquesta és l’única escena que recordo en la qual m’he sentit més o menys incòmode.

7. Quins mètodes utilitzes per aprendre el guió?

Acostumu a enregistrar el guió en forma d’àudio i deprés me’l poso al cotxe i el vaig memoritzant, ja que utilitzo molt el cotxe per anar i tornar de Barcelona.

8. Un cop acabada l’obra, què en fas del personatge, te n’oblides, o agafes alguna qualitat per introduir-la a tu mateix?

No en vui saber res dels personatges, tot i que l’any passat en vaig fer un que em va captivar la seva capacitat per tenir calma i reflexionar. Era força interessant. Però en general, sempre soc jo mateix.

9. És més fàcil interpretar un personatge amb el qual et sents identificat?

La veritat és que és més divertit protagonitzar personatges en els quals no et sents gens identificat. M’ho passo molt millor fent papers atrevits i diferents de la vida de la gent normal.

10. En general hi ha un bon clima de treball amb la companyia?

Normalment hi ha poca gent, i poques vegades trobes professionals que no coneixes. Quan vaig començar, ara fa quaranta anys, encara hi havia gent que es considerava molt important. Però avui en dia, la gent és molt oberta i respectuosa amb els companys.

11. Trobes bé que una persona més jove que tu i amb menys experiència que tu et dirigeixi?

Si, és un tema que no té res a veure amb l’edat, es tracta del talent de cadascú. Quan fas una cosa que és la que més t’agrada del món, i a sobre et paguen, és genial. Vuis la vida i t’ho passes molt bé.

12. Com et sents quan les critiques no són favorables? I quan no són respectuoses?

En la majoria dels casos, quan acabes de fer l’obra, intueixes si ha sortit bé o malament.  Si les critiques són dolentes, sempre sap greu. I quan no són respectuoses, “et toca la pera”. Te les has d’agafar com venen. Tot depèn una mica del públic, l’important és veure que el públic disfruta i gaudeix de l’obra ficant-se en ella.

13. Com combines la feina amb la teva vida personal?

El fet de treballar a Barcelona, em fa estar moltes hores fora de casa. Quan acabes l’obra et trobes eufòric i excitat i és dificil descansar i dormir. Almenys, tinc els matins per estar amb la família.

14. T’agrada el carnaval i el celebres amb la teva família?

He passat sempre molt d’aquesta festa. Prefereixo passarm-ho o bé quan ho decideixo, no quan és un dia obligatori de l’any.

15. T’agradaria que la teva filla seguís els teus passos?

La meva filla farà el que ella prefereixi. Jo no em ficaré en el seu camí.

16. Explica alguna anècdota:

Ara fa tres dies, estava fent una obra. Jo havia d’explicar a un personatge que em deixés tres escuts, que li havien donat com a penyora unes arracades. Però en aquell moment vaig veure que m’havia deixat les arrecades al camerino. Com vaig poder, vaig afegir una frase, hi vaig sortir corrents de l’escenari amb el públic ben ple cap al camerino. El meu supervisor, quan ho va sentir va baixar cap als camerinos i va agafar-li les arracades. Per sort, el públic no es va adonar de res, encara van trobar-ho adequat per la situació.





El “profe” convidat: Neus Larred

19 03 2010

Aquest mes, a l’apartat del “profe”, la convidada és la professora d’educació visual i plàstica Neus Larred, que ens proposa visitar el seu mural que ha realitzat juntament amb els seus alumnes de 2n d’ESO.

A continuació, us deixem amb el vídeo que conté la entrevista de la Neus i una altra entrevista a uns alumnes que van participar en la creació de l’obra. El vídeo també conté una gran quantitat d’imatges que mostren tots els detalls del mural.

No marxeu sense comentar i valorar!





El carnaval de l’Andersen

19 03 2010

Crònica del carneval del C.E.I.P. Andersen de Vic

El divendres vàrem anar a l’escola d’educació primària Andersen de Vic a veure la festa que organitzen cada any per Carnestoltes. En aquesta escola hi ha una tradició molt important alhora de celebrar les festes i sobretot aquesta. Tots els infants es prenen aquesta iniciativa, no només amb il·lusió sinó que també amb un cert nerviosisme.

El dilluns arriba el personatge o carnestoltes, que aquest any va ser la grip A. Sempre és un personatge que va relacionat amb algun tema mediàtic que ha tingut rellevància durant l’any. S’encarreguen de fer-lo els alumnes de 5è.  El personatge arriba el dilluns i diu el que els alumnes han de portar. Aquest any era el següent:

  • Dimarts: una xeringa.
  • Dimecres: la cara pintada de malalts
  • Dijous: una mascareta.
  • Divendres: tothom disfressat del que vulguin

Els professors i les professores anaven disfressats de cantants de Gospel i van fer una actuació en la qual van cantar el Happy Day. Els nens i nenes poden anar disfressats del què vulguin, tant individualment com en comparsa.

L’últim dia al dematí quan els pares i les mares els deixen els hi tiren fotos durant una estona i després marxen. Seguidament es fa la desfilada de tota l’escola. Al migdia, els que es queden a dinar, mengen arròs i aigua de colors, que tothom ho espera.

A la tarda hi ha un grup format per professors, professores i algun músic convidat toquen i els alumnes ballen i s’ho passen be sense parar.

Finalment arriba la despedida del personatge i el cremen. Es fa una rotllana amb tots els alumnes i professors i el mig el posa el carnestoltes.

També és molt important pels ex-alumnes, que a la tarda van a visitar la seva antiga escola.

El record del carnestoltes un cop cremat sempre és enigmàtic i un record molt important per tothom.

VÍDEO DE LES ENTREVISTES A ALUMNES

VÍDEO DE LES ENTREVISTES A PROFESSORS

VÍDEO DE IMATGES DEL CARNESTOLTES

VÍDEO DE LES ACTUACIONS DEL PROFESSORS

Lletra de la cançó de la Grip A

No es tan difícil limpiarse por la gripe A

Sólo se trata de enjabonarse i frotar

Entre los dedos no te olvides de limpiar

Porque ahí puede estar la gripe A, escondida

Haz que tus manos brillen tanto como el charol

Porque ese virus es peor que el colesterol

Limpia tus yemas, las muñecas y el pulgar

Y después de eso, venga enjuágate

De gripe olvídate

Di adiós a esa enfermedad

Frotatela bien, de ella despídete

Di a la gripe: lárgate

Si voleu escoltar la cançó original de la Grip A, feu clic al seguent enllaç: CANÇO GRIP A





Visita a l’Hospital General de Vic

19 03 2010

Visita a les instal·lacions radiològiques i el laboratori d’anatomia radiològica pels alumnes de 3r d’ESO.

El dimecres 17 i el dimecres 24 de febrer, els alumnes de 3r d’ESO van visitar les instal·lacions radiològiques i el laboratori d’anatomia patològica de l’Hospital General de Vic.

La visita del dimecres 17 va ser a càrrec de la Doctora M. Josep Cortés i el Doctor responsable d’infermeria Xavier Arumí. En canvi, la visita del dimecres 24 de febrer vas ser a càrrec del Doctor Joan Canalias i el ja citat Doctor Xavier Arumí.  Per la exposició oral ens van preparar una presentació PowerPoint exclusiva per l’ocasió on explicaven breument la seva feina, els tipus d’exploracions radiològiques existents i a més, van incloure alguna imatge d’exploracions, entre altres coses… La presentació va acompanyar les interessants i entenedores explicacions que els professionals van proporcionar, els quals van finalitzar amb una ronda de preguntes on tots els alumnes van poder exposar els seus dubtes i comentaris.

Després d’aquesta rebuda que va tenir lloc a la moderna i acollidora sala d’actes de l’hospital, els alumnes es van dividir en dos grups. Un va començar visitant el laboratori d’anatomia patològica mentre que l’altre va començar visitant les instal·lacions radiològiques.

La visita al laboratori del dimecres 17 va ser a càrrec de la Doctora Josefina Autonell i la Doctora M. José Martinez. La visita del dimecres 24 de febrer va ser a càrrec del Doctor Jose Luis Molinero i la ja nombrada Doctora M. José Martinez. Allà vam tenir l’oportunitat de veure com treballen els professionals i en què consisteix la seva feina. A més, els doctors ens van mostrar una sèrie de teixits extrets de pacients ingressats els quals havien de ser analitzats. Vam poder veure els aparells electrònics dels quals disposa el laboratori i els metges responsables van respondre a qualsevol pregunta. Per acabar, els professionals van preparar unes mostres que vam poder veure gràcies a un microscopi amb quatre oculars.

Vam prosseguir la visita veient les instal·lacions radiològiques. Allà vam poder veure tots els aparells en funcionament i a més, vam tenir l’oportunitat de veure com es digitalitzaven les imatges i com s’analitzaven.

  • El TAC: Vam poder veure unes armilles especials constituïdes de plom les quals impedeixen el pas de la radiació que la maquina del TAC produeix quan està en funcionament. Cal destacar que les armilles eren molt pesades i alhora fràgils.
  • La radiografia convencional: ens van informar que produïa una radiació perjudicial per la salut i que calia minimitzar aquestes proves. Tot i això, ens van dir que era la prova més senzilla d’efectuar i la que dóna més informació inicial. Per tant, és la prova més barata i més bàsica. La sala que conté l’aparell de Raig X, està aïllada a partir de parets formades per formigó i plom; dos materials molt resistents i pesats que eviten que la radiació que produeix la maquina traspassi.
  • La ecografia: Ens van ensenyar com és l’aparell i el vam poder veure en funcionament gracies a una professional que es va oferir. Ens van mostrar com es veien diverses imatges del cos i a més vam poder sentir-les.
  • Ressonància nuclear magnètica: Vam poder sentir que la màquina produeix un soroll molt desagradable i, a més, és molt perillosa a causa que al seu interior conté un gran imant que pot absorbir qualsevol objecte amb propietats magnètiques. Curiosament l’imant sempre esta connectat i en funcionament però es pot desconnectar en cas d’emergència. Ens van confessar que l’aparell val uns 600.000 € més les instal·lacions. És una prova cara.





L’enquesta

19 03 2010

Els reporters de la SES Magazine han sortit a l’hora del pati a entrevistar a diversos alumnes per saber quines activitats durien a terme a l’institut el dia de carnaval.

A continuació us deixem amb el vídeo que conté les propostes que els alumnes han suggerit, algunes molt divertides.

No us descuideu de comentar, valorar i deixar alguna proposta de cara l’any que ve.





Ciència a la UVic

19 03 2010

El dimecres 10 de Febrer els alumnes de quart de la SES de Calldetenes que formaven part d’alguna de les optatives de ciències (biologia i geologia o física i química) van fer una sortida a la Universitat de Vic amb l’objectiu d’aprendre i repassar les pràctiques portades a terme a les classes.

Com que el nombre d’alumnes era d’unes 32 persones i tan sols hi havien dos mestres (en Víctor Pérez de FiQ i l’Eduard Banqueri de BiG) els estudiants van estar dividits en dos grups formats per 16 persones cadascun; el primer va sortir cap a Vic ben d’hora i a peu, en concret a les 8:15 del mati per tornar a les 11-12h del migdia, i aproximadament a les 10:30 sortia l’altre grup per a dur a terme la practica de dues hores, però van arribar amb una mica de retràs.

Una vegada a la Universitat de Vic, un dels professors els va guiar fins a un dels laboratoris on van fer-hi una presentació de PowerPoint per tal d’introduir-los en el que anaven a fer.

La pràctica que van fer consistia en determinar la potabilitat de diferents aigües de varies fonts d’Osona. Per fer-ho es van dur a terme càlculs i després es va procedir a la pràctica, això si, amb material específic.

En opinió de la majoria dels alumnes la pràctica va ser molt educativa i divertida, per la qual cosa desitgen tornar-ne a fer alguna del mateix estil.








%d bloggers like this: